Si he de dir d’on sóc…

Diria que la meva ànima, la meva cultura primera és parisenca, francesa.
Pel meu traç, els meus dibuixos, el meu pensar artístic i la tradició escultòrica.

... diria que el gresol de la meva creativitat és Catalunya. L’aprenentatge de l’escultura en fang, fusta i bronze; la profunda connexió amb els espais de Gaudí, com el Parc Güell, la Casa Milà i la Cripta de la Colònia Güell; o indrets com l’escultòrica muntanya de Montserrat.

...afegiria que la meva maduresa creativa floreix i adquireix tota la seva potència a Menorca, servada per les Pedreres de s’Hostal, nodrida per la inspiració de Punta Nati i l’energia tel·lúrica de tota l’illa de pedra. Menorca, amb els seus milers de kilòmetres de paret seca, centenars de coves i monòlits, em va parlar, em va connectar amb la Terra.

La piedra, excavada, tallada, erguida o apilada al infinito me entregó aquí en la isla su secreto, su lenguaje, su mensaje. La conexión con el gran Todo. 

Si he d’evocar la gent que m’ha despertat, guiat...

parlaria de persones com Marchadour, artista gravador, i Toni Pichón, artesà trencador.
Marchadour em va ensenyar a convertir el llapis en còmplice ... a sentir, a fer brotar el gest,
a captar la línia, la vida. Em va fer descobrir el Land-Art, l’experiència del paisatge. 
Amb Pichón vaig aprendre a connectar amb la tradició i l’arcaic.

Si he de nomenar els artistes que m’han obert el camí...

parlaria de Camille Claudel, Étienne Martin, Brancusi…

I si he de definir la meva obra…

Diría que es materia trabajada, forma primigenia, participación en la naturaleza, presencia en el mundo. Cortes, rascaduras, trazos, colores que son ritmos, vibraciones que nos conectan  a la vida de la materia.